És dijous tarda, 6 de desembre, dia sant (per la sagrada constitució) i per tant formalment festiu. Paradigmàticament fa molt fred, i temo que a la muntanya de Montjuïc encara en faci més. M’arriba un correu electrònic de l’organització del Primavera Sound amb el tema: “Indicacions per accedir al Sant Jordi Club el dissabte 8 de desembre”. I el text del correu: “Amb motiu de la carrera d’automòbils Barcelona Montjuïc Revival bla, bla, bla, bla… els accessos al Sant Jordi Club experimentaran modificacions bla, bla, bla… les vies bla, bla, romandran tancades al tràfic de vehicles i vianants… bla, bla, i més bla…”. És l’enèsim correu que la organització envia amb modificacions i canvis en el desenvolupament inicial (i normal) del programa del Primavera Club, la versió hivernal i de petit format del festival de música independent Primavera Sound. Tant sols dues setmanes abans la celebració d’aquest festival es veia seriosament amenaçat per l’inexplicable tancament exprés de la Sala Apolo (reoberta una setmana després de la celebració del festival) i la increïblement “oportuna” denegació de llicència del Mercat de les Flors.
El lamentable cas del Madrid Arena sembla estar al darrera d’una reacció histèrica de les administracions, que han passat en un tres i no res del “tal dia farà un any” de la feixuga burocràcia, a un excés de zel amb bombo i plateret. Tot plegat posa de relleu les febleses d’un sistema que funciona més a cop de reacció apedaçant els forats, sempre imprevistos, en comptes de prevenir que en surtin. Sigui com sigui, la conseqüència d’aquesta nefasta i asfixiant gestió, combinat amb la vendetta a la cultura perpetrada pel govern central a cara descoberta amb l’IVA al 21%, ha estat el dolorós “bon vent i barca nova” del Primavera Club a la ciutat de Barcelona. L’edició del 2013 és celebrarà a Bordeus i Guimrães, ciutats que reben amb els braços oberts (la segona d’elles ja s’ha estrenat enguany) la celebració d’un festival de prestigi i solvència acreditada com és el Primavera Club.
Vivim moments d’una fragilitat esfereïdora. La vida política i social està sacsejada, i passen coses, moltes, algunes d’elles d’una gravetat ètica i moral excepcional. Però no ens farem trampes al solitari a aquestes alçades. Assenyalar prioritats d’acció política és, a banda d’antipàtic, un exercici profundament ideològic. Deixar escapar (o, millor dit, convidar a marxar) un festival d’aquestes característiques és un error polític de primer ordre, i diu molt de l’esquifida i rònega concepció de la cultura que domina a la política actual. Més enllà de la saludable caricatura del parroquià de soca-rel, el Primavera Sound (i el germà petit Primavera Club) és un festival que connecta amb una arrelada i antiga tradició cosmopolita de la ciutat sobradament coneguda, i que ha fet de Barcelona una ciutat capaç de dialogar de manera activa amb l’avantguarda artística occidental. El contrast bipolar entre la feblesa política i institucional de la Catalunya “sense estat” respecte el nervi creatiu i l’avidesa artística de la ciutat és simptomàtica (o potser conseqüència) d’aquesta pulsió universalista inscrita en l’idiosincràsia barcelonina. La ciutat ha escrit, escriu i vol seguir escrivint amb nom propi part de la història. Aquesta és una de les identitats de Barcelona, i de Catalunya. Si, malgrat costi d’entendre a alguns patums, el Primavera Sound (o el Sonar, per posar un altra exemple) és també cultura i tradició catalana. Així és com cal reivindicar-lo, i així és com ha de ser abordat des de les institucions i la politica cultural de la ciutat, i del país.
És dissabte al migdia, 8 de desembre, dia sant (per la sagrada puríssima) i per tant formalment festiu. Remeno monòtonament el cafè, i reflexiono sobre la grandesa dels ecos flamencs de “Los Planetas” o la seva solvència en directe. Com mana el ritual del primer cafè, a la TV tinc posat el 3/24. I veig la noticia: al circuit del Barcelona Montjuïc Revival (homenatge nostàlgic a un circuit tancat per problemes de seguretat) hi ha hagut un accident amb el resultat de dos ferits, un d’ells greu i s’ha suspès l’exhibició. Tenia tots els permisos degudament en ordre. Un parell de rampes més amunt d’on encara es troba el cotxe sinistrat i els investigadors recullen proves per esbrinar què ha passat, el Sant Jordi Club es prepara per a l’ultima jornada del Primavera Club, i l’última del festival a Barcelona. Només ens queda esperar que arribi el degut homenatge.
un entre tants 